Història i patrimoni
Els orígens de Fondarella són incerts però el mateix nom del poble ens ofereix informació. J.Coromines i Josep Lladonosa consideren que l’origen del topònim actual de Fondarella vindria del terme àrab “funduq” que significa “hostal” per als mercaders pròxim al mercat. El problema és que, aquest autors, van prendre el nom actual de Fondarella per fer les seves interpretacions, no l’originari que era Alfandarella, Hi ha moltes possibilitats sobre el significat del topònim, però el que quedar clar és el seu origen islàmic
Fins l’actualitat no s’ha trobat cap jaciment arqueològic que ens demostri que Fondarella fos habitada fins l’arribada dels àrabs, malgrat l’existència de restes arqueològiques en poblacions veïnes que demostren un poblament a la comarca des de l’edat del bronze, es per això que ens podem aventurar a dir que el primer poblament va ser una colonització dels àrabs. La primera referència que tenim sobre aquest topònim data de l’any 1079, que es quan concedeix amb la conquesta feudal de tot aquest sector depenent de l’administració de la ciutat musulmana de Lleida, i apareix sota la forma Alfandarella, fins a mitjans del segle XVII el poble rebrà aquest nom, posteriorment evolucionarà com Alfondarella per passar a mitjans del segle XVIII com a Fondarella. L’any 1146 amb la conquesta definitiva de Lleida, apareixen altres noticies de Fondarella on es diu que s’integrava dins in comitatum Barchinona et in terminumcastri Anglesola. Els Anglesola no van ser els únics senyors de Fondarella, ventes, herències fins hi tot embargs van fer canviar de senyors: els Moliner, Sassala, Jordà ( tots de Lleida ) fins arribar a formar part del Capítol de la Catedral de Lleida.
En quant als habitants de Fondarella era una petita comunitat pagesa que vivia del cultiu de cereals i el lloguer de pastures a grans ramats que venien de la muntanya, malgrat les epidèmies i guerres, la podem parlar d’un poblament continuat de la població. La primera referència concreta dels habitants la tenim en una visita pastoral de l’any 1331 ens indica com a mínim que el poble està habitat i que té una església dedicada a Santa Maria. Dins aquests habitants podríem aventurar a parlar petita comunitat jueva. L’any 1929, es va trobar a la partida de l’Hospitalet una làpida funerària jueva.
No existeixen restes arqueològiques però si escrites que ens diuen que dins el terme de Fondarella en la partida de l’Hospitalet és possible que fos ubicat l’anomenat Hospital de Sant Nicolau, les fonts medievals el localitzen in termino Alfandarelle, in camino que procedit ab Ylerda usque Cervaria, l’última referència és de l’any 1592. En el mateix lloc a mitjans del segle XVIII hi va haver un hostal que fou destruït a principis del XIX en la Guerra del Francés.