Ermita de Sant Sebastià
Els orígens de l'ermita de Sant Sebastià són incerts, no podem dir de moment la data exacta de la seva construcció, ens podríem aventuar a dir que va ésser contruïda a mitjan segle XVIII. La primera referència escrita que trobem de l'ermita és en un testament de Cecícila Hoget, vidua de Josep Hoget, en el qual dins les seves últimes voluntats vol que se celebrin misses en l'ermita.
L'origen de l'ermita es podria trobar amb la creació de les confraries de Sant Sebastià i de la Verge del Roser l'any 1749. Les confraries es dedicaven sobretot a celebrar actes en honor al seu patró i per aquest fet també es dicicaven a la recaptació de donatius i almoines per poder-los celebrar.
La pobresa de la seva construcció, meitat pedra meitat tàpia, fa preveure que es va contruir en una època que els habitants del poble, els quals eren tots membres de les dues confraries no podien donar diners suficients per construir l'ermita.
La segona referència escrita de l'ermita la trobem en un informe que fa el bisbat de Solsona de totes les parròquies que hi formen part, aquest conssistia en una visita al poble per després escriure el que havien vist. En aquest document i trobem una altra dada important, el poble encara estava emmurallat, no és fins a principis del segle XIX quan el model de la vila closa es trenca, el motiu va ésser l'augment de població.